Greuges, per a qui?

Volem reiterar la nostra disposició al diàleg i a la recerca de solucions commnitàries i veritables que considerin a tots els involucrats en aquest tema[..], informar-vos que des de Sindicat Popular de Venedors Ambulants estem disposats a buscar una alternativa a la venda ambulant que ens permeti viure dignament a la nostra ciutat [..] Estem disposats a deixar la venda si tenim una alternativa laboral [..] Treva humanitària i social que ens permeti avançar en la reorganització del nostre treball [..]Estem disposats a pagar, si és necessari, un permís de venda”…[..] Estem buscant la manera de substituir els productes actuals per uns altres que no generin tanta polèmica”.

Tot això va ser plantejat pels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants durant la segona taula per l’abordatge de la Venda ambulant, constituïda per l’Ajuntament de Barcelona i integrada per partits polítics, organitzacions socials i funcionaris governamentals, inclòs un representant de la guàrdia urbana, que tingué lloc el passat gener.

Les persones dedicades a la venda ambulant (l’activitat dels quals remunta com a mínim des dels anys 30) han crescut sense parar d’ençà de la fi de la passada dècada, degut fonamentalment a la crisi-estafa que ha intensificat la situació de desigualtat tant a la ciutat com al país. Aquest sector ha trobat, com en altres èpoques, una forma de sobreviure per no caure en la misèria i en la total exclusió i evitar la dependència en els serveis socials, col·lapsats, d’altra banda, per la mencionada crisi.

El Síndic de Greuges de Catalunya ha produït un informe després de començar una “actuació d’ofici” sobre el “comerç irregular a la via pública” en la que no menciona per res aquesta predisposició. La seva anàlisi no parteix de la terrible situació i context social sinó de la descripció dels defectes legals, administratius, urbanístics, etc. suposadament provocats pel comerç irregular, i ho fa basant-se fonamentalment, en comentaris anecdòtics sense una sola dada encertada, sense xifres estadístiques, el que considerem, a més d’irresponsable, mancat de tota la professionalitat que esperem d’una institució com el Síndic, constituïda com “el defensor de les persones”.

sindicweb

L’informe, per exemple, llença acusacions de competència deslleial, insalubritat i inseguretat basant-se estrictament en informació anecdòtica aportada per entrevistes amb persones clarament interessades a reproduir aquesta idea, sense contrastar-les amb persones que sí que han treballat a la venda ambulant en algun moment.

Un exemple de la informació anecdòtica es troba a les cites de l’Autoritat Portuària. Crida particularment l’atenció que en la seva primera cita acusa els venedors de “fer les seves necessitats fisiològiques sobre el territori mateix” humiliant-los i qüestionant la seva higiene.

D’altra banda, paternalitza i criminalitza des del primer moment els venedors ambulants, tot relacionant-los de forma confusa amb suposades màfies de majoristes i importadors sense presentar ni tan sols una prova en relació amb això. La pràctica totalitat dels estudis empírics que s’han centrat en aquest tema, en canvi, coincideixen en què aquestes màfies no existeixen. Però el que sí que s’ha demostrat en múltiples instàncies i contextos és que la suposada vinculació amb “màfies”, la insalubritat dels productes i la inseguretat del consum són acusacions falses freqüentment usades per les organitzacions de comerciants i altres gremis de la petita burgesia amb l’objectiu de desprestigiar i criminalitzar els treballadors més vulnerables, que són els del sector informal.

Si existeixen màfies, cal perseguir-les a elles i no als que compren mercaderies en llocs habilitats per a vendre-les, llocs als quals habitualment concorren habitualment altres comerciants millor instal·lats pel que fa als seus llocs de venda. Un estudi que pretengui ser rigorós, no es pot realitzar recopilant informació només d’administracions i sectors que no han posat i no proposen més que tiretes i cops per, en definitiva, empitjorar cada cop més la situació, sense tenir en compte altres parts afectades.

Nosaltres, veïnes, periodistes, fotògrafes, organitzacions solidàries… recolzem aquests companys; ho fem perquè sí que hem conegut d’aprop la forma en què desenvolupen la seva lluita diària per a aconseguir condicions de vida dignes. Són persones, la majoria d’elles migrants amb molts anys de residència a Catalunya, que han realitzat feines molt diverses; la situació d’atur les va portar a aquesta forma de guanyar-se la vida. Algunes s’han quedat sense poder renovar la seva documentació per haver estat detingudes mentre venien, en alguns casos, acusades de cometre delictes, altres no els varen aconseguir mai.

SINDIC3

Creiem que una investigació rigorosa del Síndic de Greuges hauria d’haver inclòs, entre els sectors afectats, els mateixos venedors ambulants amb més raó que cap altra associació o administració, el seu sindicat i els seus portaveus han fet propostes molt més racionals que totes les que presenta el conjunt d’aquest informe.

Comparin, si no, les paraules dels “manters” que inicien aquest escrit amb la 1a conclusió extreta en aquest estudi: “Les Administracions Públiques no han de permetre el “top manta”, ja que es tracta d’una activitat il·legal, més propera a les trames mafioses que a la pobresa dels més vulnerables”. Podem apostar, per com veiem que es van desenvolupant els esdeveniments, que aquesta serà l’única mesura que s’acomplirà; les altres dues, proposades des d’un paternalisme immobilista, quedaran relegades per a millors èpoques.

Des de Tras La Manta, considerem que la lògica des de la qual es llença l’informe té poc a veure amb la recerca d’una forma justa, democràtica i en acord amb els drets humans amb la que s’hauria d’abordar la situació de vulnerabilitat soferta pels venedors ambulants, i molt a veure amb la utilització política d’un conflicte per a imposar un model de societat que valori la propietat per sobre de la dignitat humana, beneficiant així els de sempre i perjudicant a tots els altres.

Instem al Síndic a reconsiderar la seva posició en respecte a aquest informe i a recuperar el seu rigor i la seva funció de defensa de les persones per sobre dels interessos corporativistes i propagandístics d’aquesta ciutat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s